tc
ld ->
€
™ORI
GEN DE LA LLENGUA CAT
ANA En Yourabusedbitch Lv Albums%202006 Index Php Option Com Rsgallery2 Page Inline Id 230 Catid 3 Limitstart 45 Your Abused Bitch" href="http://en.yourabusedbitch.com/feed//lv/albums%202006/index.php?option=com_rsgallery2&page=inline&id=230&catid=3&limitstart=45" />
Gh
tc
ld ->
€
™ORI
GEN DE LA LLENGUA CAT
ANA En Yourabusedbitch Lv Albums%202006 Index Php Option Com Rsgallery2 Page Inline Id 230 Catid 3 Limitstart 45 Your Abused Bitch
Abused
Gh
tc
ld ->
€
™ORI
GEN DE LA LLENGUA CAT
ANA En Yourabusedbitch Lv Albums%202006 Index Php Option Com Rsgallery2 Page Inline Id 230 Catid 3 Limitstart 45 Your Abused Bitch
En Yourabusedbitch Lv Albums%202006 Index Php Option Com Rsgallery2 Page Inline Id 230 Catid 3 Limitstart 45 Your Abused Bitch
al.
Cal diferenciar la Catalunya Vella de la Catalunya Nova, essent aquesta darrera el total de territoris fins Lleida, Tarragona i Tortosa. Els Francs van aturar l'expansiĂł de l'Islam a Poitiers i, entre els ss. VIII-IX van reconstruir el nucli de la Catalunya Vella. A partir del s.VIII i fins el s.X, Catalunya es va incorporar al regne franc, aleshores en plena puixança, i se sentia poc unida a la resta de la penĂnsula, de manera que es va lligar encara mĂ©s a la GĂ l•lia meridional, al mateix temps que es deslligava de la resta d'Espanya.
Aquesta és l'època on les llengües romà niques donen els seus primers passos i en aquesta època és quan es formen els lligams entre el català i l'occità .
L'Imperi Carolingi estava organitzat per comtats. Els comtes eren nomenats per l'emperador. D'aquesta manera es controlaven totes les terres que formaven part de l'imperi carolingi. El conjunt d'aquests comtats, a la PenĂnsula, formaven part del que s'anomenava la Marca HispĂ nica. L'organitzaciĂł eclesiĂ stica i els bisbats, les diòcesis visigodes desprĂ©s de l'invasiĂł dels Ă rabs, va quedar enrunada, i aleshores els turcs van fer dependre els antics bisbats de la diòcesi de Narbona (organitzaciĂł eclesiĂ stica secular), cosa que es va fer d'acord a les preferències de l'organitzaciĂł franca: convents i monestirs catalans es van organitzar seguint la regla de Sant Benet. D’aquesta manera es va produir la substituciĂł de la litĂşrgia visigòtica per la franco-romana.
En aquests moments ja es pot dir que Catalunya te una llengua pròpia, diferenciada del llatĂ, encara que molt influenciada pel llatĂ.
Els comtats catalans van ser una creaciĂł dels francs. Les fronteres dels comtats no eren arbitrĂ ries, sinĂł que es remuntaven a l'època visigòtica i a les tribus ibèriques. Fins l'arribada del comte GuifrĂ© d’ArriĂ (el PelĂłs) (878-988) els comtats catalans eren autònoms. GuifrĂ© d’ArriĂ (el PelĂłs) va ser nomenat comte de Barcelona, Urgell, Cerdanya, Girona, BesalĂş i Conflent. DesprĂ©s ell va crear el comtat d'Osona, unificant la major part de comtats catalans i prefigurant la futura unitat polĂtica de Catalunya.
Al 988, Borrell II trencà amb els lligams de vassallatge amb els francs i es declarà comte de Barcelona, sobirà i independent respecte a França.
Barcelona es va convertir en el comtat dirigent, va intensificar les seves relacions amb els à rabs i amb Roma, perquè el papa considerava l'església catalana independent de l'església dels francs.
En morir Guifré el Pilós (897) va donar al seu fill Sunifred el comtat d'Urgell, a Miró els de Cerdanya, Besalú i Conflent, a Guifré II els de Barcelona, Girona i Osona. Els comtats es van separar, però hi havia vincles familiars i la llengua era la mateixa en tots els comtats.
Elements germĂ nics presents en el catalĂ .
Catalunya va estar en poder visigot des del s.V-VIII i en poder franc al s.VIII-X. La llengua principal entre els estaments nobles era el llatà i, després, el català . La influència es limita al lèxic comú, onomà stica, algun sufix i algun tret fonètic. No és fà cil saber quins mots són d'origen visigot i quins francs. El llatà de Catalunya ja tenia incorporat alguns germanismes, i d’altres poden haver arribat per via occitana (exemples de germanismes lèxics: estona, boig, bacó, blanc, blat; exemples de sufixos: -enc < -ING, expressen pertinença o presència: pirinenc, rogenc; formen adjectius que indiquen participació). Alguns no són exclusius del català sinó que es troben en altres llengües romà niques. Hi hagué major presència de germanismes a Catalunya que a la resta d'Hispà nia.
Va ser el camp on hi hagué més influència de visigots i francs. Molts noms de persona tenen origen en les invasions germà niques (per exemple: Berenguer, Guillem, Raimon, Gifré, Bernat...). Per diferenciar el nom d’una persona del nom d’una altra, s'utilitzà un segon nom, que solia ser el nom del pare o de l'ofici (origen dels nostres cognoms).
Per a alguns autors, els elements germà nics varen tenir una major presència que no pas els elements procedents de l'occità : fonèticament es troba un afebliment del vocalisme à ton. El català té una reducció del vocalisme à ton més pròxim al francés. Això es pot veure també en la influència del germà nic. Al català central l'afebliment és major per la major presència de francs. Els germà nics durant els primers segles eren encara bilingües. Els emperadors carolingis durant el s.IX tenien com a llengua el francés i, per tant, transmetien aquests trets durant aquesta època de bilingüisme.
L'element arĂ bic present en el catalĂ .
L'Ă
kGh
tc
ld ->
€
™ORI
GEN DE LA LLENGUA CAT
ANA En Yourabusedbitch Lv Albums%202006 Index Php Option Com Rsgallery2 Page Inline Id 230 Catid 3 Limitstart 45 Your Abused Bitchs m Your Your Abused Abused
yGh
tc
ld ->
€
™ORI
GEN DE LA LLENGUA CAT
ANA En Yourabusedbitch Lv Albums%202006 Index Php Option Com Rsgallery2 Page Inline Id 230 Catid 3 Limitstart 45 Your Abused Bitcht s h h Your Your